Una altra cosa diferent és debatre sobre la conveniència o no del copyleft, i semblants drets de lliure distribució, còpia, modificació, etc. O sobre els límits de l'anomenada llibertat de creació dins del sistema capitalista. On, per cert, resulta molt curiós observar com s'ataca als anomenats sistemes collectius de publicació anònima (en lloc de sistemes de publicació collectiva), i com s'exigeixen responsabilitats a una enciclopèdia virtual però no a mitjans de comunicació reals que inciten a la violència, alimenten la xenofòbia, criden al magnicidi i financen cops d'estat.
Esta en perill la llibertat a Internet (Revisat)
Per la pròpia definició que hem donat abans, si no sabem les especificacions d'un format tampoc no podem saber què és el que queda guardat quan nosaltres desem un document. Durant els preparatius per a la Guerra de l'Iraq al Regne Unit va esclatar un escàndol nacional a causa de les meta-dades que Microsoft Word desa sobre nosaltres, sense la nostra intervenció. Aquesta notícia de la BBC sobre els perills de la informació amagada als arxius Microsoft Word és prou explicativa per sí mateixa. Més en castellà a Hispasec.
El mot traïdor, però, és més propi de terminologia de guerra freda i de talps llegendaris com els que ha retratat John Le Carré. No ho són, però. Són, més aviat, informants globals, crescuts i educats a l'inici de l'era d'internet, quan es creia que la informació que hi circulava era i havia de continuar sent lliure. Els estats s'hi oposen.
La premissa que mou els nous espies, traïdors o, molt millor, hacktivistes no és cap ideal basat en una fe ideològica com podien tenir abans alguns dels clàssics trànsfugues d'est a oest o a l'inrevés. Els nous traïdors, o espies, són més individualistes, potser de vegades d'inspiració anarquista (però probablement sense aquest tipus de formació ideològica clàssica) i molt zelosos de la privacitat del seu despatx o del seu portàtil, des d'on es comuniquen amb la resta del món a través d'internet.
2ff7e9595c
Comments